Què és Innovació avui i com ho fan les empreses preparades per al futur

Millorar l'eficiència energètica i reduir el consum d'energia és un factor clau per incrementar la competitivitat de les pimes.Més que una qüestió d'estalvi, la despesa energètica s'ha convertit en una palanca estratègica que afecta directament la rendibilitat i la sostenibilitat del negoci.En aquest context, l'Internet de les Coses (IoT) es presenta com un aliat immediat, accessible i efectiu capaç de transformar la forma en què les empreses gestionen el seu consum energètic.

L'entrada en vigor de l'AI Act a partir del 2 d'agost de 2026 marca un abans i un després en la forma en què les empreses desenvolupen i utilitzen sistemes d'Intel·ligència Artificial.Encara que la normativa va començar el seu desplegament el 2024, serà aquest any quan la majoria de les seves obligacions siguin plenament exigibles.Adaptar-se a l'AI Act, la llei d'IA europea, és ja una prioritat per a qualsevol organització que vulgui operar amb garanties.

Com sol ocórrer amb cada nova normativa, existeixen dubtes i qüestions a desenvolupar que molts necessiten aclarir per posar fil a l'agulla en la seva aplicació.En aquest escenari, adoptar un enfocament d'IA ètica serà clau per complir la regulació i generar confiança.

Per incrementar les vendes, les empreses apliquen diferents tàctiques.Una de les més eficaces és la personalització, que ajuda a atreure i fidelitzar els clients.En aquest sentit, connectar un CRM amb un agent d'IA permet convertir les dades en interaccions rellevants, àgils i útils per enfortir la relació amb el client.

A més, aquesta integració permet respondre amb més rapidesa, fer recomanacions més encertades i automatitzar tasques repetitives sense perdre proximitat en el tracte.

Durant anys, el fil musical va ser percebut com un element secundari en botigues, hotels o restaurants: una simple banda sonora de fons, moltes vegades genèrica i poc cuidada.Avui, tanmateix, està vivint una tornada silenciosa.En plena era de l'experiència, el so ha deixat de ser un accessori per convertir-se en una eina estratègica.

La transformació no és casual.Les empreses han entès que competir ja no consisteix només a oferir un bon producte o servei, sinó a construir experiències memorables.I en aquest terreny, el so juga un paper molt més poderós del que tradicionalment se li ha atribuït.

Factors com l'envelliment poblacional, l'augment de malalties cròniques i la limitació de recursos estan obligant a replantejar el model assistencial.En aquest context, tecnologies com el IoMT i el 5 G es posicionen com una solució eficaç per alleujar la pressió sobre els sistemes sanitaris, tant públics com privats.Els temps de cada procediment repercuteixen d'una o una altra forma en les llistes d'espera, i més enllà de la percepció en la qualitat de l'assistència rebuda pel pacient, pot tenir serioses conseqüències en la mateixa salut per retards en diagnòstics o tractaments.Es tracta d'un dels grans reptes per als propers anys i que troba en les tecnologies connectades una solució eficaç.

La convergència entre l'Internet of Medical Things (IoMT) i la tecnologia 5G emergeix com un catalitzador clau per transformar la prestació de serveis de salut.Gràcies a les capacitats de diagnòstic, monitoratge o assistència en remot, aquest binomi està redefinint qüestions com on, com i quan es presta l'atenció mèdica, contribuint de forma directa a la descongestió hospitalària.El concepte IoMT es posiciona com una evolució cap a ecosistemes mèdics hiperconnectats, escalables i centrats en el pacient.

Milers de robots operaris en centres logístics o plantes industrials estan ja desplegats, fent més competitives i segures les operacions diàries.I les estimacions basades en la demanda actual parlen de creixements esperats a doble dígit fins a 2030.

Entre els robots més habituals, després dels braços mecànics ja estandarditzats en indústries com l'automoció, es troben els AMR (Autonomous Mobile Robots), vehicles de diferents mides que transporten mercaderies o realitzen altres tasques de manteniment o control i que s'han consolidat com peces clau per optimitzar fluxos de treball, reduir costos i augmentar la productivitat.

El seu desplegament depèn directament de les seves opcions de connectivitat, com elements d'un ecosistema IoT major, que ha desenganxat exponencialment amb les comunicacions sense fil.En aquest aspecte, mentre les seves funcions i utilitat creixen amb el desenvolupament d'eines d'Intel·ligència Artificial, el seu rendiment continua depenent críticament de la qualitat de la connectivitat.

En entorns on operen AMRs de forma contínua, fins i tot interrupcions de mil·lisegons poden traduir-se en parades, col·lisions o ineficiències que impacten directament en el negoci.Aquí és on la tecnologia MPN (Mobile Private Network) emergeix com una solució estratègica capaç d'eliminar aquests colls d'ampolla i garantir operacions fluides, segures i escalables.

Els ajuntaments tenen cada vegada més processos digitalitzats, el que incrementa la seva exposició a ciberamenaces i amplia la superfície d'atac dels seus sistemes.Una de les més perilloses és el ransomware, ja que combina interrupció operativa, crisi reputacional i risc sobre les dades sensibles de ciutadans i empreses.

Davant d'aquesta situació, les entitats locals han de desenvolupar una estratègia de ciberseguretat que inclogui la detecció de vulnerabilitats, la prevenció i la incorporació de solucions actives de defensa.

Fins a l'arribada de les comunicacions mòbils, les possibilitats que espiessin el teu telèfon eren molt remotes.Pràcticament es limitaven a les escoltes legals ordenades per un jutge, o casos poc probables d'espionatge industrial.I, fins i tot en aquests casos, el màxim risc que corries és que una conversa quedarà gravada.

Però al món dels smartphones, que un dispositiu sigui infectat amb una app d'espionatge significa que tercers poden accedir a una quantitat i varietat de dades i informació infinitament major.Fotos, documents, converses en xats, accessos a altres serveis, connectar amb els servidors de la teva organització, ús de la cambra i el micròfon... tot el que fas des d'aquest terminal que ja no és només un telèfon, queda exposat.

I aquesta intrusió, que assoleix com sabem fins i tot els governs, afecta alts directius, funcionaris públics o professionals que manegen informació rellevant, compromesa i, per tant, valuosa.

Després de la celebració del 5è Congrés de Ciberseguretat d'Andalusia a Màlaga, on es van abordar els principals reptes en la protecció d'infraestructures crítiques, la ciberseguretat torna a situar-se en el centre del debat.Vivim un moment crític en què la ciberseguretat s'ha convertit en la clau de tot el nostre sistema.Ens espavilem en un entorn altament interconnectat i digitalitzat en gairebé la totalitat dels seus processos, que ho fa especialment vulnerable a atacs capaços d'interrompre l'activitat i afectar el funcionament de qualsevol sector.

L'extensió d'àmbits com l'Internet de les Coses amplia considerablement la superfície d'exposició, mentre que l'automatització basada en dades i el seu tractament mitjançant eines d'Intel·ligència Artificial representen nous reptes constants per protegir qualsevol infraestructura considerada crítica.En aquest context, l'economia actual ha convertit en crítica tota la cadena de subministrament, fent que la protecció dels sistemes digitals resulti tan imprescindible avui com ho va ser en el seu moment la instal·lació de mesures físiques en seguretat.

La rellevància de la ciberseguretat és ja tan important que forma part de l'Estratègia Nacional de Defensa.Però, si hi ha un sector en el qual puguem dir amb total certesa que la ciberseguretat salva vides diàriament, és la de la salut i la sanitat.

L'enginyeria social és una de les tècniques més utilitzades en l'àmbit de la ciberseguretat.A diferència de les estratègies que se centren en aspectes tècnics, aquest tipus d'accions es basen en el factor més complex i difícil de preveure dins de qualsevol organització: les persones.

En molts casos, els sistemes de seguretat compten amb mesures tecnològiques molt avançades, per la qual cosa alguns atacants opten per centrar-se en la interacció humana per obtenir informació, accedir a sistemes o comprendre el funcionament intern d'una organització.

En un context marcat per la incertesa geopolítica, els esdeveniments climàtics extrems i la creixent dependència tecnològica, la resiliència de les infraestructures crítiques s'ha convertit en una prioritat estratègica.En aquest escenari, hi ha una xarxa que sol passar desapercebuda, però que sosté el pols econòmic del país: la xarxa de gas a Espanya.

Aquest va ser l'eix central de la trobada celebrada a Vodafone Lab Madrid dins dels Cercles Estratègics de Vodafone Empresas, conduït per José Antonio Martínez "JAM", Director de Comptes Estratègics a Vodafone Business, on destacats líders del sector van analitzar com aquesta "xarxa invisible" s'enfronta a una transformació sense precedents marcada per la sobirania energètica, la descarbonització i una digitalització massiva que redefineix la seva naturalesa com a xarxa crítica.

La digitalització de tots els processos de la cadena de subministrament ha convertit a les xarxes de comunicacions a la plataforma que sosté a la resta d'infraestructures crítiques de l'Estat.Quan tot està connectat, des dels serveis públics administratius a la sanitat, les operacions comercials, la producció industrial i fins a la defensa nacional, mantenir operatius tots els sistemes, els centres de dades, els dispositius IoT o les comunicacions per veu, converteix a la xarxa en un element clau de la infraestructura crítica sobre el qual es concentren tots els esforços per garantir la seva robustesa i la seva resiliència.

Escenaris geoestratègics incerts i inestables, esdeveniments meteorològics com la DANA o incidències com l'apagada de 2025 ens obliguen a prendre consciència d'aquesta necessitat de protegir les operacions de xarxa i ampliar les possibilitats de connectivitat alternatives. Així, la integració del satèl·lit en l'estratègia d'IT ja no pot considerar-se un luxe ni una innovació experimental.És, cada vegada més, un estàndard de resiliència necessari dins de qualsevol arquitectura d'infraestructura crítica moderna.

Els límits actuals de la Intel·ligència Artificial són físics, o el que és el mateix, on troba més fre a la seva evolució és el suport de maquinari que fa possible la computació amb unes exigències de rendiment i procés molt superiors als càlculs a què la indústria estava acostumada.A més, l'escalat de l'IA tradicional comença a xocar amb els límits de la sostenibilitat energètica.Davant aquestes limitacions, sorgeix una arquitectura disruptiva inspirada en l'òrgan més eficient de la naturalesa: el cervell humà.La computació neuromórfica és una nova tendència acadèmica que s'ha consolidat com una tecnologia essencial el full de ruta estratègic per superar els colls d'ampolla de la infraestructura convencional, especialment en entorns on l'eficiència energètica i la capacitat de processament són crítiques per al negoci.

A diferència de l'arquitectura clàssica de von Neumann, que separa físicament la memòria del processament provocant latències crítiques, els sistemes neuromórficos integren ambdues funcions a neurones i sinapsis artificials.Aquest enfocament permet un processament d'informació asíncron i massivament paral·lel.En lloc d'operar de forma contínua, el sistema només consumeix energia quan detecta un estímul rellevant, la qual cosa es coneix com a computació basada en esdeveniments.És el que es coneix com a xarxes neuronals d'impulsos (SNN), un paradigma que imita els "spikes" elèctrics de la biologia per abastar nivells d'eficiència energètica fins a 100 vegades superiors als de les xarxes neuronals convencionals, convertint-se en un pilar per al desenvolupament d'una intel·ligència artificial sostenible.